dimecres, 17 de juny del 2015

INTRODUCCIÓ

Som el grup 11 del Crédit de Sintesi de l’Institut La Mallola. Aquest grup esta format per quatre persones, Quim Moreno, Xavi Martinez, Francesc Sagués i Pablo Vázquez. En el Crédit de Sintesi hem de visitar, treballar i estudiar quatre zones de Barcelona: el Barri Gotic, l’Eixample, les Rambles i la Muntanya de Montjuïc.

En el grup ens hem organitzat d’aquesta manera: cada membre del grup s’encarregava de planificar un itinerari i distribuir les tasques, i al final recolliem tota la informació. L’encarregat de l’Eixample era el Xavi, del Barri Gótic era el Quim, de les Rambles el Pablo i de la Muntanya de Montjuïc el Francesc.


INTRODUCCIÓ- BARRI GÒTIC



Barri Gòtic: Inici de l’itinerari.

Avui comencem el recorregut, i el primer dia toca fer-ho pel Barri Gòtic, un barri on el seu nom es fidedigne al seu estil arquitectònic doncs posseeix un estil gòtic.


Només  començar ens adonem de la presència d’una estàtua a dalt de tot d’un edifici blanc. Aquesta ésser representat en pedra rep el nom de Mercuri:



Es pot apreciar una qualitat fotogràfica excepcional. Gratitud màxima al nostre fotògraf Francesc Sagués.

Continuem tractant de trobar un sentit al trencaclosques maquinat per el professorat quan ens adonem de que la resposta a aquet era darrere nostre, on es trobava una estàtua de Francesc Macià amb companyia de dues plaques:








(L’estàtua és a la dreta, espero que no hi hagi confusions) 
















Francesc Macià néixer al millor segle de tots, el XIX (per tots els artistes, filòsofs i escriptors nascuts en aquest segle que avui dia entusiasmen i meravellen amb les seves obres les ments més adultes), va morir el segle XX (tranquil·litat que aquest cop no diré cap paràgraf sobre malalts mentals segons la visió de Poe, una visió compartida) fou militar, polític independentista català i president de la Generalitat de Catalunya.

“Lo que el mon diu geni és l’estat d’infermetat mental que neix del predomini indegut d’algunes de les facultats. Les obres de tals genis no son sanes en si mateixes  i reflexa sempre la demència mental general” _Edgar Allan Poe.

Ramon Amadeu fou un escultor català i va néixer a Barcelona el 1745 on va residir fins al 1809. Va morir el 16 d'octubre de 1821. 






       Església de Santa Anna

Just per aquí prop hi ha una església, la de Santa Anna pertanyent a un estil entre gòtic i romànic.



La porta era tancada i encara que vam picar diversos cops, després del tercer cop vam intuir que les possibilitats d’entrar o que ens obrissin eren ínfimes.



“YOU SHALL NOT PASS”

Al carrer de Bertrellans hi ha 7 fanals, ni 6 ni 8 si no 7 fanals.



Plaça de la Vila de Madrid

Ara ens trobem a la plaça de la vila de Madrid on hi ha més tombes que al cementiri de reis de Joc de Trons





Carrer de la Portaferrissa

El carrer de la Portaferrissa té aquest nom per la porta ferrissa que tenia abans, una porta decorada amb claus de ferro i  bronze.


La Plaça del Pi

La plaça del pi rep aquest nom per l’església que hi ha en aquesta mateixa plaça ( se’n diu l’església del pi). L’església és d’estil gòtic.



Continuem el passeig pel barri i ens trobem amb que, en el llibret, hi ha una frase feta mal feta que s’ha de corregir, diu: “Això no ve a “cuentu”, una expressió que en castellà és “esto no viene a cuento” quan la traducció correcte al català seria “Això no ve al cas” o “Això no ve a compte”.  




Carrer de l’Ave María


Ara som al carrer de l’Ave María. L’idioma del nom d’aquest carrer és el llatí, un idioma important per nosaltres ja que d’aquest provenen les llengües romàniques, i la nostre, el català, forma part d’aquest grup.




Carrer dels banys nous

El carrer dels banys nous rep el seu nom gràcies a un edifici amb banys d'estil romànic amb influència àrab, eren usats per cristians, jueus i musulmans. Van ser fundats el 1160 i utilitzats com a banys almenys fins a final del segle XV.

Els comerços que predominen per aquests barris són tendes de dolços, de roba i llibreries. Son els mateixos que es poden  trobar pel meu barri.






Antiga Muralla de Barcelona

Es nota que era l’antiga muralla de Barcelona perquè en algunes parets hi ha protuberàncies de pedra bastant notòries.


A la següent cantonada, a mitja alçada hi ha una estatueta d'un sant, se suposa, ja que no hem trobat res. Hem preguntat a altres grups i tampoc han trobat res. 


L’antiga Sinagoga

 
De l’antiga Sinagoga podem dir que la façana principal, esta orientada cap al sud mirant cap a Jerusalem, a més conta amb dues finestres en aquest mateix mur, van confirmar que es tractava de la Sinagoga Major de l'antic barri jueu. Les excavacions arqueològiques han aconseguit datar aquesta sinagoga del segle III dC.





















Plaça de Sant Felip de Neri



La plaça de sant felip de Neri es rectangular, per tant, té quatre costats.


 

(Entre les dues finestres es pot observar algun que altre impacte de bala)


L’estil dels fanals de la plaça és gòtic, els he vist abans al carrer del Petritxol, com a diferència tenen a sobre una corona.












CARRER DE PETRITXOL

CARRER DE PETRITXOL:

Ara ens trobem al carrer Petritxol on ens envaeix una pudor. Una pudor a història, una història poètica en forma de rodolins i artistes genials.


“De quant encara era nou i romàntic el dinou”
“De llevant i de ponent tot el dia hi passa gent”
“Pel balcó veus tremolar l’ombra d’Angel Guimerà”

Alguns dels personatges celebres que van viure aquí serien Ramon Bech i Taberner i Angel Guimerà, els dos conten amb dues plaques en el seu honor.



Seguint el camí indicat en el facsímil amb el recorregut a fer, ens vam trobar diversos Codes QR:


 

El primer és d’una gelateria i el segon d’una tenda de roba.








PLAÇA GARRIGA I BAELRS

Plaça Garriga i Baelrs
El monument que hi ha en la plaça Garriga i Baelrs és format per diversos personatges que es varen sacrificar per deu, la pàtria i el rei...







Pont gòtic
Prop d’aquest lloc ens trobem amb un pont gòtic que connecta la catedral de Barcelona amb el palau de la generalitat.

Carrer de la Pietat

En aquest carrer, vam trobar dues inscripcions, les dues en llatí i les dues il·legibles. Això si, vam trobar sense dificultat unes gàrgoles que, mes que dantesques i lovecraftnianes, són pròpies d’una ment infant...




Catedral de Barcelona
La catedral de Barcelona va ser construïda entre el segle XIII i el segle XV, té un estil arquitectònic gòtic.

(En la foto només surt part de la porta perque a la nostre ment no va ser concebuda l‘idea de que sortís la catedral, que era lo més important.)





La casa dels canonges rep aquest nom perquè al segle XIV s’hi van instal·lar aquest grup de persones en aquesta illa de cases d’estil gòtic. Un canonge és un dignitari dins l'església catòlica, membre d'un capítol d'una catedral o d'una col·legiata.


Aquesta placa ens indicava que era la casa dels canonges i diu:
Casa dels canonges
s. XIV-XVI
Restaurades entre 1927-1930 (Jeroni Martorell arquitecte).
Hi ha tingut l’estatge el Fad (1925-1927) i el servei de monuments de la diputació de Barcelona (1927-1980).

Les columnes del temple romà són datades del 1 a.C. 








Aquest edifici acull l’ajuntament de Barcelona.











En aquesta placa hi posa: o caipVrn ifil cai plaVo aldhvirham rom II av6 (?)

Un lloctinent o virrei és un representant del rei. A Catalunya era el representant del rei al Principat durant els segles XV, XVI i XVII.















Fins al 1994 era la seu de l’arxiu de la corona d’Aragó perquè així ho volia Jaume II.




PLAÇA DEL REI

Plaça del Rei

Continuem seguint els passos indiciats i anem a parar a la plaça del Rei, una plaça envoltada de edificis històrics de gran valor. Els edificis històrics que envolten la plaça del rei són: el museu d’història de Barcelona, la catedral, la capella de Santa Àgata i el saló del Tinell.

El saló del Tinell tenia com a funció ser la sala de cerimònies de l'antic Palau Reial Major, era residència dels comtes de Barcelona i després dels reis de la Corona d'Aragó.

Durant el regnat dels reis catòlics va succeir en la plaça del rei un fet històric important, i es que en aquesta plaça van rebre a Cristòfol Colon després d’anar a Amèrica.

Una vegueria és el territori sobre el qual tenia potestat un veguer, autoritat delegada del comte o vescomte, i posteriorment del rei, amb jurisdicció subsidiària en territoris de l'Església o baronies.

El cor polític d’un lloc és el centre d’operacions polítiques d’un lloc.
En la plaça de la generalitat vam fotografiar  les façanes medievals que hi ha als carrers laterals.


Aquests dos edificis feien les mateixes funcions a l’edat mitjana que  a l'actualitat, governar la ciutat, recaptar impostos i mantenir l'exercit.
A la façana moderna de la generalitat s’hi exposa un sant Jordi perquè és el patró de Catalunya.
Un dels esdeveniments mes importants succeïts en el balco de la generalitat seria que Artur Mas va prendre possessió com a president, en aquest lloc.

Els laietans eren un poble iber que habitava la costa sud del riu Llobregat fins a la Tordera.
La placa entre els mur 64-66 fa referencia a Joan Salvat Papasseit.

La catedral del mar va ser construïda el segle XIV

El fossar de les moreres era un cementiri, al mur de marbre posa:
Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor, fins perdent nostres banderes, serà l'urna de l'honor.


Els màrtirs del 1714 eren els que van morir en defensa de les llibertats i constitucions de Catalunya.
El peveter es va inaugurar l’any 2011
La majoria dels veïns pensen que es un orgull viure a prop d’aquest lloc + Fotos de la zona.


El Palau Dalmases acull l’institut d’estudis catalans. El seu nom provee de Pau Ignasi Dalmases i Ros, un noble català, fill d’un comerciant. Tenia com a funció: generar debat, intervenir i posicionar-se davant les qüestions d’actualitat que afecten a la societat civil catalana, defensar i promoure la llengua i cultura catalanes i la identitat nacional de Catalunya. El Palau Dalmases va ser creat a mitjans del s.XVII.


 Les tines romanes es feien servir per conservar aliments.

Carrers amb noms d’oficis...

Un assaonador es una persona que s’encarrega de raspar el pél d’un animal fins treure-li tots els pels, de manera que la pell quedes llisa per següents operacions.

Carder era un ofici que consistia en fer cardes, que són instruments per pentinar diversos tipus de textures que consisteix en una fusta plana sobra la qual hi ha clavat un tros de cuir guarnit amb punxes de filferro. Pellisser era un ofici que consistia en un menestral que manufacturava i venia pells de luxe.


La nova ampliació realitzada al museu de la música rep el nom de Petit Palau . Va ser inaugurat el 2004.  Va ser dissenyat per Óscar Tusquets i el seu estil arquitectonic seria el modernisme, per com representa la natura.


Entre les dues façanes veig com a diferencia l’estil arquitectònic i els mosaics-relleus.

Al girar una cantonada es veu un relleu:
S’ha ampliat perquè no hi havia suficient espai. Les seves dimensions i una acústica excel·lent la fan apta per als concerts de música cambra, però també ha estat pensada per a congressos, convencions, conferències, taules rodones, juntes d’accionistes, reunions d’empresa i com a estudi de gravació i plató de TV + foto.


RAMBLAS. FACHADA MARÍTIMA

RAMBLAS - FACHADA MARÍTIMA



El martes dia 9 de Junio, teniamos que realizar el segundo itinerario en las Ramblas. Quedamos a las 8 de la mañana en la parada del tranvia del Pont, nos bajamos en Palau Reial y desde allí cogimos la L3 de metro, para bajarnos en la parada de Cataluña. 
Fran, Pablo, Quim y Xavi, formamos este grupo y este dia nuestro recorrido comenzó en la fuente de Canaletas, todo un simbolo de la ciudad y del Barça.
















Descubrimos sitios que no habiamos visto nunca y pudimos comprobar que pasear por Barcelona es fascinante, ademas de tener la impresión de estar en "la torre de Babel", ya que te puedes encontrar personas de todas las nacionalidades.





POR QUÉ LAS RAMBLAS ESTAN DONDE ESTAN?

La palabra rambla del árabe ramla, es una palabra con dos significados muy interrelacionados. La relación que podemos establecer entre ambas definiciones es que se refieren a un camino, uno de agua y otro para pasear. Se podria decir que una rambla es un curso fluvial y un paseo hecho en la continuación de una riera.

Las Ramblas hacen 1,2km de largo y se divide en 6 tramos: Rambla de Canaletes, Rambla de los Estudios, Rambla de San José, Rambla de los Capuchinos, Rambla de Santa Mónica y Rambla del Mar.


A lo largo del recorrido por la Rambla, no encontramos ningún personaje que hiciera ninguna figura humana, por lo tanto no tenemos ninguna fotografía.










TODO RAMBLEANDO

*** De la Plaza Cataluña al Teatro Poliorama

Antes de recorrer las Ramblas, nos acercamos a la Plaza Cataluña, y alli pudimos encontrar un personaje de la mitologia, Mercurio o Hermes.
En la mitologia griega Hermes es el dios olimpico mensajero y en la mitologia romana era denominado Mercurio,dios del comercio.






 
Al comienzo de las Ramblas se encuentra el primer tramo: La Rambla de Canaletas y lo más significativo que hay es la Fuente de Canaletas.

Hay un dicho sobre esta fuente: "Si bebéis agua de la Fuente de Canaletas siempre seréis unos enamorados de Barcelona y por lejos que os vayais volveréis siempre"











LES RAMBLES

Les Rambles: Pablo

Bajando por las Ramblas, a la derecha, tomamos la C/Pintor Fortuny y nos dirigimos al MACBA (Museo de Arte Contemporáneo de Cataluña) y el CCCB (Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona), pero el MACBA estaba cerrado y no pudimos buscar información. El MACBA lo creó el arquitecto Richard Meier en 1987 y está dedicado a exposiciones de obras realizadas durante la segunda mitad del siglo XX.
Las características de este edificio son su color blanco, las claraboyas de vidrio y de materiales reflectantes, que hacen que el edificio tenga mucha luminosidad. Llama la atención las líneas rectas y curvas.



El CCCB fue creado por el arquitecto Albert Viaplana y Veà, en el 1989. En su patio central hay unas inscripciones enmarcadas en carteles ovalados, decorados con orlas y motivos florales, donde se puede leer 19 refranes con valores de contenido moral.



Subiendo por la calle de los Ángeles a mano derecha, nos encontramos con una facultad universitaria: La Facultad de Geografía, Historia y Filosofía de la Universidad de Barcelona.

Las universidades de Barcelona son:
Campus de Humanidades o central.
Facultad de Filología.
Facultad de Matemáticas.
Facultad de Filosofía, Geografía e Historia.
Facultad de Medicina.
Campus de Bellvitge.
Facultad de Odontología.
Facultad de Biblioteconomía y Documentación.
Facultad de Ciencias Médicas Básicas.
Campus de la Diagonal, portal del Conocimiento.
Facultad de Derecho.
Facultad de Ciencias Económicas.
Facultad de Bellas Artes.
Facultad de Biología.
Facultad de Farmacia.
Facultad de Física.
Facultad de Geología.
Facultad de Química.
Facultad de Pedagogía y Psicología.

Frente a la universidad nos encontramos con el CCCB (Centro de Cultura Contemporánea de Barcelona), este edificio fue un Hospital de Caridad para los más necesitados durante el siglo XVIII, de hecho ocupa parte del antiguo edificio de la Casa de la Caridad.

Bajando por la calle de los Ángeles, (encuentro en una pared la conjugacion del verbo "ravalejar"), la cual me llama mucho la atención). 


Al salir del CCCB nos dirigimos a C/del Carmen, pero en la calle de los Angeles esquina C/ Elisabeths, me fijo en esta puerta y en la inscripcion que hay en ella. Seguramente en es te antiguo Hospital de la Caridad, dejaban las limosnas para huerfanos y niños.


Llegamos hasta la calle del Carmen nº47 y tenemos que entrar en un edificio donde hay unos jardines para investigar qué tres instituciones existentes hay ahí. Estas instituciones son: El instituto de estudios Catalanes (antes Casa de la Convalecencia), la escuela Massana, la Biblioteca de Cataluña (espacio diáfano) y la Real Academia de Medicina y Cirugía (en su interior hay una antigua sala de operaciones y los secretos de la medicina antigua).
El 1401 estos edificios habían sido, Hospital medieval de la Santa Cruz, de estilo gótico catalán. Está situado en el barrio del Raval. Los jardines se utilizaban para que los enfermos convalecientes, se pudieran recuperar de la peste negra que asoló la Barcelona medieval.

Después hemos ido a la iglesia de Belén, al final de la calle del Carmen, tocando a las Ramblas. Esta iglesia pertenece al Barroco, la construyó la orden religiosa de los Jesuitas. El edificio fué totalmente destruido en 1936 en la Guerra Civil, a causa de un incendio. 
Salimos de nuevo a las Ramblas, y vamos hacia la calle de Portaferrisa, llamado así porque estaba decorada con clavos de hierro o bronce y los diferentes oficios que se realizaban con estos metales. Nada más entrar encontramos un mosaico, de la ciudad de Barcelona, en su inscripción da detalles de la antigua muralla. En este tramo podemos comprar flores, aunque hay muchos menos kioscos que antes y seguimos bajando por la Rambla de las Flores.




*** Del Palacio de la Virreina al edificio del Liceo

Después entramos en el Palacio de la Virreina e hicimos fotos a los gigantes y al águila de Barcelona.



Es un edificio barroco y rococó.
Se construyó en 1778 y tiene este nombre porque al morir el Virrey del Perú; Manuel Amat y Junyent, marqués de Castellbell, su viuda, María Francisca de Fiveller y de Moreno, pasó a ser la Virreina. Hoy en día es la sede del área de Cultura del Ayuntamiento de Barcelona.

Bajando por las Ramblas, llegamos al Mercado de San José, más conocido como La Boquería, que son unas calles cubiertas, con puestos de comida que ocupan una extensión de 2.583 metros cuadrados.


Continuamos con nuestro recorrido y en el tramo de Las Ramblas de los Capuchinos, si miramos hacia el suelo, encontramos la obra cerámica de Joan Miró, que se llama: El Mosaico del Plano del Oso.


A mano izquierda hay un edificio de arte oriental, su fachada está llena de motivos orientales, un gran paraguas negro y en la esquina un dragón.



Seguimos Rambla abajo y a mano derecha se encuentra el Liceo, el gran teatro, donde podemos disfrutar de funciones de Teatro de Ópera y en otras ocasiones también hacen conciertos. Se inauguró el 4 de Abril de 1847, aunque su historia comienza en 1837. Fué, por su aforo, el teatro de ópera más grande de Europa, durante sus primeros cien años. Se quemó y se tuvo que rehabilitar.





DIBUIX ABSTRACTE DE FRUITA DEL MERCAT DE LA BOQUERIA: